Demà marxem a Xile!!!!!

Quins nervis!

Per fi ha arrivat el dia, demà a les 11:00 del matí sortim cap a Xile...amb alguna escala. Estarem a Nova York 10 horetes...pero bueno, a veure si podem anar a veure una mica la ciutat, encara que siguin dos carrers...

Després escala técnica a Lima i per fi Santiago de Xile. Per estalviar a l'hora de comprar els bitllets hem de fer un viatge llarguiiiiiissim....pero bueno serà divertit, ja veurem a la tornada que fem el mateix desde Lima :-p

Hem fet un petit planning pero es una mica orientatiu ja que si estem a un lloc i ens agrada ens quedarem més dies i si no ens agrada marxarem abans..

Intentarem actualitzar el blog amb fotos i explicacions dels llocs a on estarem...

ens veiem a Xile!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Dedicat a la Nuka

Per a tu, escapista, peluda i xula com cap altre,

perseguidora de tot el que és movible,

que t'alimentes de tot el que possin al plat,

i caçadora de mosques.

Sovint cabra i vaca a la vegada,

dormilega, bordadora i juganera,

que només fas cas quan t'interessa

i amant incondicional del Turó.

Vignemale

El cap de setmana del 11-13 de juliol vaig pujar al Vignemale juntament amb els companys del Centre Excursionista de Parets. El cap de setmana no era el més adequat: totes les muntanyes estàven cobertes d'una capa de núvols que volien dir pluja. Tant se val. Hem arribat fins aquí.

Sortiem de Gavarnie a les 7 del matí, en direcció al pic. L'opció de no pujar i anar directament al refugi era totalment viable, així que si el temps ho feia impossible, sempre podíem arribar-nos al refugi de les Oulettes, ja que l'altre estava a tope.

Finalment, vàrem fer cim amb la tempesta als peus vora les 3 de la tarda. Gairebé cap problema. Només queda la baixada... i tota la neu que duien els núvols. No ens podíem creure que en aquesta època de l'any es posés a nevar d'aquesta forma!!

Les Baumes Corcades

Que fer un diumenge a la tarda? que res millor que una via ferrata per començar el dilluns amb moltes forces? Doncs el Jose Antonio, el Salva i jo vàrem quedar a l'aparcament de Centelles: ell amb una furgo i nosaltres amb el cotxe amb material per si les mosques.

Pel J.A., era la primera de les primeres, i per nosaltres com la tercera d'unes quantes. La via ferrata no és difícil, únicament cal una mica de forma física i un antídot contra l'alçada (que es recoma prendre abans del pont tibetà). Per la resta, mooltes ganes de disfrutar.

La via està sumament ben indicada, amb recomanacions del que has de fer i del que no en certs punts de l'ascenció, a més, t'especifica la dificultat d'algun tram amb possibilitat de variant.

Els punts grocs assenyalen la baixada cap al cotxe, que es fa amb uns 45 min.

Sobretot sobretot, us recomano el que segueix:

• Travesseu el pont tibetà. Pot fer una mica de cague quan estàs just al mig, però una vegada has acabat la sensació és genial.
  
• Feu la via fins al final. Encara que l'últim tros és una mica més atlètic, val la pena esforçar-se i arribar fins a la bandera.
  
• A l'estiu, millor a la tarda o a la nit, especialment si és lluna plena. La llum del poble de Centelles i la de l'astre són suficients per a pujar sense frontal.
  
• No deixeu furgonetes a l'aparcament! al tornar, la furgo del J.A estava oberta, sortosament, no li va faltar de res.

  

GORGS '08

Hola!

Feia dies que no deiem res per aqui....

Bueno, explico un parell de cosetes:

El 10 de maig vam anar a fer un raid a les Borges Blanques (Open Raid les Garrigues) ens ho vam passar de conya, llastima de la pluja que va caure tanta que era gaire be impossible anar amb la bici....una molt bona experiencia, llastima que no hi han fotos...

El 24 de maig vam anar al poble d'Arnes, als Ports de Besseit a on es celebrava GORGS, la trovada internacional de barrancs que organitza la FEEC. Malgrat que nosaltres no vam fer cap barranc, els companys del centre si, ni vam escalar ja que plovia (per variar...) es una zona molt guapa...tornarem!! d'aqui si que hi han fotos...

Marc i Susanna, 26 Abril 2008

Tot és molt fabulós,
Misteriós, somiador.
Jo vull fer amb tu
Aquest viatge estrany
I molt llunyà.

Has de viure ben despert
No mirar cap enrere mai
Només axí, ben a l'aiguait,
Podrás triomfar.

Aixeca el cap, omple't el pit
Si vols que t'estimi
L'amor és més fort i
Resplendent,
Has de ser valent!

Vull viure d'aventures
I vull viure-les amb tu
Perque sé que també ho vols.

Tothom vol sentir amor
I tenir joia al cor
Pero per aconseguir-ho
Abans hauras de lluitar.

Sé que ho farás prer a mi
Perque vols el meu amor.
Si estàs allunyat de mi

Pensa que en la teva absència
El meu cor està trist.

Escalada mullada a Vilanova de Meià

El plujós cap de setmana del 19-20 d'abril se'ns va acudir que en una zona de clima àrid com Vilanova de Meià segur que no queia ni una goteta. Així que som-hi.

Només arribar vàrem tenir la primera decepció... totes les parets estaven molles. Buscant buscant vam animar-nos a fer la via May pó, al sector Sr. Tarzán, concretament al Pas Nou7Pilar del Segre.

Es tracta d'una via de 120 metres repartits en 3 llargs: 45, 40 i 35. El 2on llarg és un IV+ i els altres són V+. La via està molt ben equipada i l'únic inconvenient és la pedra solta i vegetació en el 2on llarg, on cal anar en compte per no "inutilitzar" el teu company que t'assegura desde abaix. El descens es fa per un corriol que hi ha a l'esquerra de l'última reunió, seguint una corda en molt mal estat, i que baixa per la vessant nord del sector, fins a la carretera.

I... una vegada arribem al cotxe es posa a ploure desesperadament. En tot el cap de setmana només una via. Sort que la paret no es mou de lloc.