La Paz

El viatge continua, i ara estem a la Paz. Una ciutat on un dels adjectius que millor la descriuen és caòtica. Cap cotxe respecta les senyals de trànsit, els peatons creuen quan més els hi convé, a les aceres no cap ningú més que les botigueres que venen tot tipus d'estris, alguns d'ells d'escàs ús.

El paisatge també és caótic, ja que es veuen les casetes apilades a el alto que rodejen les parts altes de la Paz. Els edificis són vells, els gossos passejant pel carrer (el canvi de país no els ha fet desaparèixer), gent demanant a les voreres, i una pila de coses més.

Seguim aquesta tarda cap a Copacabana (encara Bolivia), a la vora del Titicaca, i demà cap a la illa del sol, on es pot fer una petita excursió que rodeja la illa.

De moment, cansats pel viatge de 12 hores nocturnes de Uyuni a la Paz, i esperant un llitet calentet que ens prepari per la muntanya de turistes (com nosaltres) que ens esperem trobar a Cusco.

Uyuni

Despres de 3 dies de cotxe pels altiplans de Bolivia, hem arrivat a Uyuni.

Durant aquests dies hem vist coses molt maques com, la laguna verde, laguna blanca i la laguna colorada, els geisers del sol de mañana i ens hem banyat a unes termes d'aigua calenta. Tambe hem vist molts pelicans i dormit a un hotel de sal.

Al cotxe anavem amb 2 parelles mes, l'Anne i el Cederick de França i la Arlene i el Benj de Nova Zelanda, tots molt simpatics i enrollats.

Ahir vam travessar el salar d'Uyuni, impressionant... i al final vam veure un cementiri de trens....
Bueno ja tornarem a escriure i penjar fotos que fa una mica de fred i volem anar a pendre alguna cosa i passejar pel sol....

Ultim dia a San Pedro d'Atacama

Hoola des de San Pedro d'Atacama,

Sembla que avui sera el nostre ultim dia a San Pedro d'Atacama, i, per tant, a Xile, ja que dema marxem a fer el tour fins a Uyuni (Bolivia), el salar mes gran del mon.

Les impressions de San Pedro... doncs es com estar a Port Aventura: el carrer principal esta ple d'agencies que et porten com a borreguitos a visitar els diferents punts interessants (que realment son increibles) com els geisers del Tatio i el Valle de la Luna. A mes, es bastant mes car que la resta de llocs a Xile on hem estat, a part de no tenir menjar tipic i estar ple de turistes.

Encara i aixi, el desert d'Atacama, que es el mes sec del mon, i les seves muntanyes es espectacular. Es un paisatge unic que val la pena, encara que sigui nomes per uns dies. Per la nit, es veuen moltissimes estrelles ja que el cel esta molt net (avui esta tapat, i sembla que ha nevat a la serralada andina), fins i tot hi ha excursions on un astroleg t'explica les constelacions que es veuen.

I pel que fa a Xile... doncs es un pais una mica desorganitzat, on la gent no s'esmera gaire en la neteja (poder estem molt ben acostumats), a mes d'esperar-nos un pais una mica mes desenvolupat. Aixó no es extrapolable al sud de Xile, que encara no hem visitat.

Vinga, continuem despres del tour d'Uyuni, d'aqui tres o quatre dies.

San Pedro de Atacama

Ja estem a San Pedro de Atacama!!!

Ahir per la nit vam arribar amb el bus a San Pedro desrpres de pasar el dia a Calama a on vam visitar la mina de Chuquicamata, tambe coneguda com la mina de Chuqui!!! (no confondre amb el muñeco diabolico) encara que les dimensions de tot allo fan por....es la mina de coure mes gran del mon.

Per la tarda vam agafar el bus, amb una hora i pico de retras, per venir a San Pedro i vam arribar de negra nit i bastant fets pols, la nit anterior habiem dormit al bus i no es gaire comode...
Patiem una mica pq pensavem que ens costaria molt trobar un lloc per dormir que estigues be i sigues barato pero nomes arribar un noi ens va oferir allotjament i despres de regatejar una mica el preu ens vam quedar. La veritat es que esta molt be, hi ha cuina, podem rentar la roba i lavabo amb aigua calenta ja penjarem fotos pq la conexio que hi ha aqui es bastant lenta...

San Pedro es bastant diferent de tot allo que hem vist de Xile, encara que es un poble molt petit i esta en mig del desert es moooolt turistic i esta ple d´estrangers, motxil.leros i botigues i empreses que et porten a veure les coses tipiques de la zona...per suposat tot es bastant carillo i no es pot regatejar gaire...

Aquesta tarda llogarem unes bicis i anirem al Valle de la Luna a veure com marxa el sol i el cel per la nit que diuen que es un dels llocs a on es veuen mes estrelles.

Bueno no dono mes la pallisa, ja anirem penjant fotos i les explicarem, ara la Laura s´ha apropiat d´una amaca que hi ha al pati i he d´intentar treure-la per anar a agafar les bicis...

fins aviat!!!

Aquest es el volca Licancabur, des de San Pedro d'Atacama

Carrer principal de San Pedro

Mina de Chuquicamata,

Parque Nacional Nevado Tres Cruces i PN del Pan de Azúcar

Aquest finde hem estat voltant pel PN Nevado Tres Cruces. La Naomi, de Nova Zelanda, es va afegir al nostre grupet de 4, i entre tots vam llogar una pick up per creuar una part del desert i arribar al refugi de la Laguna de Santa Rosa (a 3800 m), des d'on hi ha unes vistes espectaculars d'aquestes muntanyes.

La nit la vam passar allà, a -14ºC i tots menys les Ros vomitant tota la nit. Impressionant despertar en aquell lloc inhòspit i observar la quantitat d'estrelles que brillen! Pel matí vam creuar la Laguna i el Salar de Perdernales, on se'ns va acabar la bateria del cotxe! sort que encara teníem forces per empènyer!!!

Per fi per la tarda vam baixar a nivell del mar, en un poble anomenat Chañaral, per poder visitar el Pan de Azucar, destacat per l'enorme varietat d'aus i la seva protecció! Avui hem fet una volta en barca i n'hem vist un munt: pingüins, lleons marins, pelícans... etc.

Ara mateix som esperant el bus que ens portarà a Calama, per arribar després a San Pedro de Atacama.

Eiiii!!!

Després d'uns dies a Valparaíso (avui tot el dia plovent) la Cris, la Gemma, el Salva i jo (Laura)marxem cap a Copiapó a veure el Parc Nacional del Nevado de tres Cruces, que es troba a uns 700 km al N d'on estem.

Ens esperen 12 hores de bus; sortim aquesta nit a les 10.30 i arribem a les 10 del matí del dissabte. Volem llogar un cotxe i fer un recorregut pel Parc Nacional, veure el volcà dels Ojos del Salado, la laguna verde, etc.

Avui no hi ha gaire a explicar, ens hem passat gairebé tot el dia a casa perque no ha parat de ploure un sol moment.

Continuem a Copiapó!

Ja hem arribat a Xile

Hola!

Ja estem a Xile! després d'un 'curt' viatge d'avió, amb parada de 10 hores a Nova York, vam arribar a Santiago de Xile. D'allà directes a l'estació d'autobus i cap a Valparaiso a casa de la germana de la Laura a on estan ella i la Gemma, tambe va venir el Salva (cosí del Salva...).

La visita a Nova York va ser...curiosa. Vam flipar amb la grandiositat de tot, Central Park és impressionant, els edificis, moltíssima gent, vam caminar pels carrers i... ens vam agobiar de tanta gent, tants cotxes, fum, soroll, calor, calor, calor....i vam tornar a Central Park i cap a l'aeroport....

Avui hem visitat una mica de Valparaiso, per cert la casa on estem té unas vistes genials de tota la badia. Fa una mica de fred ja que aqui es hivern pero s'està molt bé, avui ha sortit el sol i feia caloreta.

La Cristina ens ha portat a dinar a un mercat al costat del port a on es tipic el peix i el marisc. Hem dinat una 'empanada de marisc' de primer tots i de segon jo (Salva) una sopa de marisc que....bueno, no m'ha agradat gaire....

Per la tarda el Salva ha marxat a Santiago i les noies a fer dança del ventre, l'altre Salva (jo) ha anat a fer un volt per Valparaiso i barrejar-se amb la gent com un Valparidesenc més...