Les nostres aventures

Revuelta

2009-09-20T17:42:00.002+02:00

Mi tiempo fluye. Y le pongo precio al darme cuenta que estoy para disfrutar y hacer lo que más me gusta. Tengo esta oportunidad. La aprovecharé.

Ya ha pasado casi un mes desde que aterrizamos en Barcelona, y tengo la sensación que en las calles de Hanoi continua el mismo ajetreo, con la gente vendiendo comida en el suelo y transportando bártulos imposibles en el portaequipaje de una moto. Parece que el tiempo se paró en ese momento, como en Neverland.

Pero tengo que olvidarme de esta sensación. En treinta años Vietnam se ha desarrollado de forma acelerada, teniendo en cuenta que en el último siglo los vietnamitas han pasado tres guerras: con los chinos, los frances y, la última con los americanos. Esta guerra todavía se vive en las casas, desde el niño cuya madre tuvo relaciones con algún soldado americano, el que sufre malformaciones por el napalm y el agente naranja, el que perdió sus campos de arroz por contaminación del suelo, el que no se le permitió estudiar por trabajar para americanos, podría nombrar infinidad de injusticias que la guerra que terminó en el 75... y que aun se padecen. Visitar Vietnam es también aprender que una guerra cuesta de olvidar.

Enseñamos nuestras fotografías del viaje a nuestros padres. Resulta que ésa forma de vida no difiere mucho de la de los años 50 y 60 en España. Si en 60 años hemos sido capaz de llegar hasta esta calidad de vida que aprecio tanto, ¿cuánto tiempo le queda a Vietnam para llegar a vivir en mejores condiciones? Cabe decir que los vietnamitas son felices con lo que tienen... aunque creo que mejores condiciones tampoco les sobrarían.

2009-08-31T21:30:00.002+02:00

Nos siguen

2009-08-20T13:11:00.005+02:00

Nos siguen. Van detrás nuestro y se ríen. "Where are you from?" (de donde venís?) preguntan. "We come from the moon" (Venimos de la luna), contestamos. Se ríen el triple. Es una risa sincera, les hace mucha gracia. Me río con ellas.

Son mujeres de la etnia Dao. Conocen el inglés bastante bien para no haber ido nunca a la escuela. Lo aprenden de los turistas que venimos a verlas. Son muy simpáticas, se ríen cuando les hablamos de nuestra vida en Barcelona.

Resulta que lo que quieren es mostrarnos el camino hacia su aldea, acompanarnos y hablar con nosotros, a cambio de comprarles alguna cosa. Aceptamos. Visten con un panuelo rojo en la cabeza, tapándose el pelo, unos pantalones piratas y una camisa. Todo hecho con tejidos naturales (concretamente: con la planta de la marihuana) y tintado con índigo.

Atravesamos arrozales, casas de chapa de madera, ninos desnudos, cerdos, patos, gallinas, búfalos... parece que hayamos volado 300 (o más) anos atrás. Y lo discutimos. Esta gente es feliz, igual que nosotros, con la diferencia que ellas no conocen las vacaciones, los coches y la playstation, las hipotecas, los vestidos bonitos y el material de montana.

Quizás deberian desear a vivir mejor? Pero que es mejor para ellas? Me alegro de que el comunismo haya llegado a sus tierras.

Nos llevan a su casa. Indescriptible. Hacen fuego para cocinar el arroz, sin una salida de aire. La olla está negra. El suelo es de tierra, y toda la casa está hecha de madera. A un metro de la puerta de entrada viven los cerdos y los patos. Y el marido, que hace el marido? no me saben contestar... trabaja en el campo. Sólo poseen un electrodoméstico: una televisión que les muestra aquello que quizás algun día deseen tener.

Allí negociamos las compras. Un bolsito y una tela bordada.... se lo han ganado.

Algunes fotos...

2009-08-18T15:17:00.009+02:00

Les 'lagartijas'que dormien amb nosaltres...

Entrant a Cambodia...

Angkor...

Delta del Mekong...

Tunels de Cu Chi...

i ja penjarem mes...

Per fi a la muntanya!!!

2009-08-17T14:08:00.002+02:00

Ja hem arribat a Sapa, la zona de les muntanyes de Vietnam. Despres de fer la badia de Halong amb un vaixell, molt maco pero tot mooolt turistic, vam agafar un tren a Hanoi i hem arribat de bon mati a Sapa.

Per fi!!! la calor ja no es tant agobiant, ara al vespre s'esta fresquet, poder es pot trobar a faltar alguna cosa de maniga llarga pero m'es igual, al menys la primera nit tinc ganes de pelar-me una mica de fred...

Aqui passarem gaire be el que queda del viatge, volem fer excursions i veure les tribus que viuen per aquesta zona, encara que son una mica pesats volent que els hi compres les coses que fan...pero bueno que hi farem, viuen d'aixo.

Un altre vegada no puc penjar fotos, m'he deixat el cd a l'habitacio i si deixo l'ordinador lliure segur que l'agafa un altre.

Bye, my sweetheart, hello Vietnam!

2009-08-13T15:21:00.003+02:00

Vuelta por el Mekong

2009-08-10T14:04:00.003+02:00

Nos escapamos de la ciudad y vamos hacia el Mekong. Aunque no hay mucho que ver, nos quedamos una noche en un hotel a primera linea del rio, y disfrutamos de un paseo solos en barca hasta los canales de las islas cercanas. A pesar de que esta preparado para el turista, conseguimos ir a nuestro ritmo y quedarnos alli donde mas nos apetece.

My tho es una ciudad "tranquila" tiene un mini paseo a las orillas del rio, donde las mujeres salen a caminar, hacer deporte y a pasear a sus hijos (no hace falta que diga donde estan los machos, eso no cambia estes donde estes). Ver el atardecer en el delta sentado en uno de los bancos no tiene precio.

Cabe decir que la gente es muy amable. Cuando nos ven miran, sonrien y algunos dicen Hello!. Una chica se nos ha acercado con su padre, timida al principio, nos ha hecho muchisimas preguntas. Nosotros, encantados!

Manana volvemos al caos de Saigon!

Cap a Vietnam

2009-08-08T14:43:00.002+02:00

Doncs ja s'ha acabat Angkor, avui hem tornat a anar a veure més temples pero en bici, ha estat molt be perque el fet d'anar en bici ho ha fet diferent...La veritat que els temples son espectaculars, en mig de la selva...ah si! hem estat al temple a on es va rodar la peli Tomb Raider, pero l'Angelina Jolie no hi era :-(

Encara no podem penjar fotos perque jo m'he deixat el cable de la camara a casa i la Laura no ha portat la camara, pero ja les penjarem que de fotos hi han una pila.

Cambodia és un altre mon, al menys per a nosaltres, ja que el nostre es ben diferent. Aqui la gent es feliÇ amb poca cosa (o al menys ho sembla...). Una motillo per desplaÇar-te, una amaca per penjar d'un arbre i dormir i arros per menjar i ja en tenim prou...

Sembla que les quantitats d'arros que hem menjat ens han sol.lucionat el 'petit' problema que teniem d'anar tant al lavabo...a veure si segueix aixi.

Doncs dema agafem el bus per anar al Vietnam, sera tot un dia sencer pero aixi acabem de veure una mica el pais encara que sigui a dins d'un autocar.

Ens veiem a Saigon!!!

Mi estómago me odia

2009-08-07T17:48:00.003+02:00

Mientras volábamos a Bangkok se me ocurrió mirar Ice Age 2. Me gustó la escena en que uno de los protagonistas, el mammut, que se cree el único ejemplar de su especie, oye algo parecido al sonido de un elefante, y corre para conocer a su homólogo. Resultó ser un animal una especie diferente (no sabría decir cuál) con problemas estomacales. Como justificación a sus ruidos, se le ocurre decir: mi estómago me odia.... y a continuación se ven las consecuentes caras de los tres protagonistas. Me reí como una nina. Los autores de esta película son unos artistas!!

Pues ya no me rio. Porque mi estómago también me odia. Y además me odia en Angkor. Podria odiarme en el hotel o cerca de quien ahora es mi gran amigo; no puedo vivir sin él.

Realmente de quien más me acuerdo es de la farmacéutica de Palau. Ella fue la que me recomendo todo el pack anti lavabo.

Creo que ahora ya estoy bien. He cuidado mi palmito toda la tarde, con un masaje incluido. Y manana me espera otra vez Angkor, pero esta vez en bici.

Ahora nos vamos a dormir con las lagartijas.

Lagartijas

2009-08-06T17:08:00.003+02:00

Entramos en la habitación. Una lagartija se esconde detrás del aparato de aire acondicionado. No tenemos obligación de quedárnosla, el chico únicamente nos la ensena para ver si nos gusta, y si no, podemos decírselo tranquilamente e ir a buscar otro lugar. Negociamos el precio: de 15 dólares conseguimos bajar a 12 dólares. Aceptamos y nos la quedamos, con una lagartija como companera.

Estamos en Siam Reap, Camboia. Ayer atravesamos la frontera con Tailandia, aventurilla aparte. Me siento timada y enredada ya que después de cobrarnos bastante, no funciona como nos dijeron. A las 7 nos vienen a buscar al hostal, nos meten en una furgo grande y vamos camino a la frontera, donde nos hacen bajar y nos piden los pasaportes. De repente, desaparecen. Menudo susto. Alguien firma el visado. CArgamos con las mochilas a la 1 de la tarde y en pleno sol y atravesamos mercadillos, tiendas de comida (todo menos apetitoso) y cojo la cámara con fuerza. Precisamente esa gente no parece amable. Y mis dudas sobre lo que hemos pagado ya hace rato que afloran en mi piel.

Nos firman el visado de salida y continuamos caminando por un mundo a parte. Estamos rodeados de casinos, ninas desnudas pidiendo, gente enferma, discapacitados por el suelo, gente intentandote vender de todo, e intentando pisar en algun lugar seguro.

La siguente parada es la de los sanitarios, que nos miden la temperatura con algo parecido a un pointer. Pasamos y llegamos a la entrada con Camboya. Alli hacemos cola una media hora hasta que policía acepta nuestras caras.

Continuamos. Nos meten en un bus que nos llevará a la parada de autobuses (aún no me lo explico) y allí nos dicen que si pagamos 10 dólares más por persona nos llevan a Siam Reap en taxi (pagamos para ir 5 horas en bus). En dos horas estaremos en Siam Reap. No nos los pensamos. Pero esto no acaba aqui.

Subimos con dos ingleses sosainas, y, cuando llevamos 15 min de trayecto, el conductor aparca en el arcén, saca un fajo de billetes y se lo da a otro hombre. Nos hace bajar del taxi y subir en el coche del segundo hombre, que para más inri, no tiene ni idea de inglés. No aguanto más. "To Siam Reap" y "No more money". El chico dice que sí, no creo que me haya entendido.

Por fin llegamos a Siam Reap. Y manana, es decir, hoy, Angkor wat.

Somos zombis

2009-08-05T17:42:00.002+02:00

Los zombis se despiertan por las noches para atacar a sus presas, y duermen durante el dia mientras el resto del mundo camina. Mas o menos nos sentimos asi. Despues de pasar el martes dentro de dos aviones, llegamos a Bangkok por la manana y casi lo unico que hacemos es dormir. Por la noche nos levantamos para cenar y caminar un rato para ver que cazamos. Aun asi no hay precisamente cosas apetitosas por aqui, auque si muchos budas y templos.

Manana por la tarde nos espera Siam Reap, deseando que nos acoja con los brazos abiertos, una camita confortable y por que no, un masaje. Ah, se me olvidaba, y que deje de hacer calor. Mis pocas neuronas se me van de vaciones.

el GRan Día

2009-07-31T17:13:00.004+02:00

Parece que ya se acerca. Ya está aquí. Aquí cerquita. Lo puedo tocar con las manos. De hecho... lo veo en todas partes, en Callejeros, lo leo en el National y en el suplemento de la vanguardia. Alli nos vamos.

Dicen que se comen perros, ratas, lombrices, saltamontes, embrión de pato y escorpiones. Que no camines fuera de los senderos ya que aún hay minas. Que puedes coger enfermedades horribles.

Que es un país, y no una guerra. Que llueve a cántaros. Que hay templos y pagodas por todas partes. Que hay túneles claustrofóbicos excavados bajo tierra, instrumentos de tortura y trampas diabólicas.

Está el río del perfume, el río de los Nueve Dragones, el río Bambú, el río Rojo, la ciudad de la Eterna Primavera, el templo de la Literatura, la pagoda del Pilar Único, de los murciélagos y de los embajadores, del Emperador de jade, la ciudad en el Recorrido del Río y.... la Catedral de Notre Dame.

Me apetece saborear estos lugares, probar los colores.

Canal de l'Ordiguer

2009-01-06T17:44:00.008+01:00

Després de fer el curs d'alpinisme amb el Centre Excursionista Sant Celoni (que va estar de conya...) no ens vàrem aguantar les ganes i aquest cap de setmana vam anar al Cadi a fer canals.

Dissabte vam fer la de l'Ordiguer...aquesta canal es molt guapa, el paisatge preciós i a sobre no hi havia gent...perque no estava del tot en condicions... :-( Hi ha molta neu i ens enfonsavem bastant i el resalt de IV- estava colgat per la neu, suposo que d'aqui una setmana o dues ja estarà en condicions si fa fred...

Però bueno, ja que estavem alla la vam pujar sense fer servir les cordes i ja vam programar un altre sortida.

Diumenge voliem pujar un altre però vista l'experiencia del dia anterior vam anar al circ de Cambre d'Aze a veure si podiem fer la Gigolo o l'Eclair. Un cop allà vam preguntar per les condicions a un noi dels serveis médics i la resposta va ser "Hi ha risc 4 d'allaus i la setmana passada va haver-hi un accident mortal per allau...." genial....vam optar per fer excursió tranquileta per la zona del Lac de les Bulloses.

Amb la poqueta experiència que tenim el Cadi tindrà mes visites nostres...

Fotillos a: http://picasaweb.google.com/salvador.redondo/CanalDeLOrdiguer#

Tornem-hi!!!!

2008-11-29T21:48:00.003+01:00

Tornem-hi!!! després d'una curta temporadeta sense fer coses, alguna sortideta si....tornem a la càrrega amb un curs d'alpinisme al Centre Excursionista Sant Celoni.

Ja hem fet un parell de classes teòriques però per fi avui hem sortit a la muntanya. Ha sigut una sortida per pendre contacte amb la neu i veure com funciona el grup...Hem anat a Ulldeter, la meteo no pintava gaire bé i així ha sigut.

El dia ha començat be però a mig matí han arribat uns núvols i no ha parat de nevar y bufar el vent...Hem fet alguna pràctica d'autodetenció amb piolet i ancoratges a la neu però després d'estar tot el matí aguantant el fred i la neu hem optat per baixar al bar...

Demà anem a Banyadores a escalar en roca amb grampons i piolet per practicar una mica el mixte...a veure com va....

Fi....

2008-08-24T23:35:00.002+02:00

Bueno, ja som a casa...s'ha acabat el viatge :-( De Cusco vam agafar un avió el divendres fins a Lima i allà hem estat un dia que ens ha semblat una setmana. Lima ens ha semblat una ciutat bastant caòtica i contaminada. I això que només hem estat al barri de Miraflores, un dels millors de la ciutat. Poder hem estat poc temps i no podem dir això però és la impresió que ens ha donat.
S'a acabat el viatge però ja pensem en quin serà el proper...sudamèrica? asia? ja es veurà....De moment continuarem explicant les nostres aventuretes per aqui...

Machu Pichu!!

2008-08-20T18:22:00.002+02:00

Ahir vam anar, per fi, al Machu Pichu...és impresionant. Llàstima de la quantitat de turistes que hi ha, pero que hi farem...nosaltres també ho som.
Ah si...allò que vam dir de fer rafting al final res de res...l'agència a la que vam anar ens va dir que aniriem segur però el dia abans de fer el rafting ens trobem una nota al hostal on ens diuen que per unes manifestacions a la zona del rafting s'anul.lava la sortida per evitar riscos...creiem que van anular-ho pq només erem dos persones i no volien perdre calers...que ens ho haguessin dit al principi i ens haguessim buscat un altre agència!!!
Bueno, continuem amb el Machu Pichu....abans d'ahir vam agafar el tren que surt cap a Aguas Calientes, 4 horetes de tren que es mou més que una batidora, endevant, enderrera, endevant....Aguas Calientes és un poble realment lleig, fet pels turistes...vam donar una volteta i ens vam endinsar, fent un paseig, a la selva (bueno, la veritat es la pre-selva) però no estabem gaire fins i la nostre panxa ens va fer tornar...poder el dinar del dia anterior ens va sentar malament...
Al dia següent, després d'haber descansat be, ens vam llevar...a les 3:40 del mati!!!! per fer cua al bus que puja al Machu Pichu...vam matinar molt per va valdre la pena pq vam ser els primers del dia en arribar al Wayna Pichu!!! oeeee!! oeeee!! El Wayna es la muntanya que esta al costat del Machu Pichu i només poden entrar 400 persones al dia...erem els 8 i el 9 de la cua però al final vam fer una remontada espectacular....que consti que no es cap cursa però el Salva es flipa una mica amb aquestes coses i després de quasi un mes sense fer esport es trobava a faltar...
Al cim vam conèixer uns nois molt simpàtics, el Miguel (Donosti), David (Barcelona) i Sergio (Cordoba) que ens van acompanyar en tota l'excursió a la gran cova (temple de la lluna) i que vam estar quasi 4 hores baixant i pujant escales (avui tinc agulletes al cul...).
A mig dia vam fer el tour del Machu Pichu amb el guia i encara al.lucines més amb tot allò, els inques eren uns autèntics cracks a l'hora de construir, cultivar, observar el cel, etc....ah si! la tornada en tren va ser encara pitjor que l'anada, però que hi farem...
Avui estem a Cuzco descansant una mica i preparant les coses pq demà marxem cap a Lima, s'acaba el viatge :-( Ja penjarem fotos del Machu en després, portem una hora aqui escoltant una peli manga en japones del tio del cyber i tenim el cap una mica inflat....

Cusco

2008-08-17T00:56:00.002+02:00

Cusco. Despres de 7 hores d'autobus (impossible mes antic) per fer 300 km, arribem a Cusco. Ja portem un dia i ens hem gastat gairebe tant com el que portem de viatge. Pero si venim aqui es perque ja coneixem les tarifes abusives per visitar el Machu pichu i les altres runes, per aixo hem decidit que farem un 80-20. 80 per les runes i 20 per fer rafting!!

De moment ja hem fet una parada al museu inca per endinsar-nos en aquesta cultura, i hem visitat "lleugerament" la ciutat, que resulta ser una de les millors ciutats on fins ara hem estat (be, pot ser despres de Valparaiso).

Dema, rafting. No pot ser aixo de tanta visita cultural. Farem descens del riu Chuquibamba en 2,30 hores. Diuen que l'aigua baixa forta, i que, a mes, esta gelada. La curiositat ens mata i ho hem de comprovar.

I, demapassat, cap a Aguas Calientes. I l'endema, cap al Machu.

La Paz

2008-08-13T21:31:00.003+02:00

El viatge continua, i ara estem a la Paz. Una ciutat on un dels adjectius que millor la descriuen és caòtica. Cap cotxe respecta les senyals de trànsit, els peatons creuen quan més els hi convé, a les aceres no cap ningú més que les botigueres que venen tot tipus d'estris, alguns d'ells d'escàs ús.

El paisatge també és caótic, ja que es veuen les casetes apilades a el alto que rodejen les parts altes de la Paz. Els edificis són vells, els gossos passejant pel carrer (el canvi de país no els ha fet desaparèixer), gent demanant a les voreres, i una pila de coses més.

Seguim aquesta tarda cap a Copacabana (encara Bolivia), a la vora del Titicaca, i demà cap a la illa del sol, on es pot fer una petita excursió que rodeja la illa.

De moment, cansats pel viatge de 12 hores nocturnes de Uyuni a la Paz, i esperant un llitet calentet que ens prepari per la muntanya de turistes (com nosaltres) que ens esperem trobar a Cusco.

Uyuni

2008-08-12T17:55:00.005+02:00

Despres de 3 dies de cotxe pels altiplans de Bolivia, hem arrivat a Uyuni.

Durant aquests dies hem vist coses molt maques com, la laguna verde, laguna blanca i la laguna colorada, els geisers del sol de mañana i ens hem banyat a unes termes d'aigua calenta. Tambe hem vist molts pelicans i dormit a un hotel de sal.

Al cotxe anavem amb 2 parelles mes, l'Anne i el Cederick de França i la Arlene i el Benj de Nova Zelanda, tots molt simpatics i enrollats.

Ahir vam travessar el salar d'Uyuni, impressionant... i al final vam veure un cementiri de trens....
Bueno ja tornarem a escriure i penjar fotos que fa una mica de fred i volem anar a pendre alguna cosa i passejar pel sol....

Ultim dia a San Pedro d'Atacama

2008-08-08T17:10:00.003+02:00

Hoola des de San Pedro d'Atacama,

Sembla que avui sera el nostre ultim dia a San Pedro d'Atacama, i, per tant, a Xile, ja que dema marxem a fer el tour fins a Uyuni (Bolivia), el salar mes gran del mon.

Les impressions de San Pedro... doncs es com estar a Port Aventura: el carrer principal esta ple d'agencies que et porten com a borreguitos a visitar els diferents punts interessants (que realment son increibles) com els geisers del Tatio i el Valle de la Luna. A mes, es bastant mes car que la resta de llocs a Xile on hem estat, a part de no tenir menjar tipic i estar ple de turistes.

Encara i aixi, el desert d'Atacama, que es el mes sec del mon, i les seves muntanyes es espectacular. Es un paisatge unic que val la pena, encara que sigui nomes per uns dies. Per la nit, es veuen moltissimes estrelles ja que el cel esta molt net (avui esta tapat, i sembla que ha nevat a la serralada andina), fins i tot hi ha excursions on un astroleg t'explica les constelacions que es veuen.

I pel que fa a Xile... doncs es un pais una mica desorganitzat, on la gent no s'esmera gaire en la neteja (poder estem molt ben acostumats), a mes d'esperar-nos un pais una mica mes desenvolupat. Aixó no es extrapolable al sud de Xile, que encara no hem visitat.

Vinga, continuem despres del tour d'Uyuni, d'aqui tres o quatre dies.

San Pedro de Atacama

2008-08-06T20:30:00.003+02:00

Ja estem a San Pedro de Atacama!!!

Ahir per la nit vam arribar amb el bus a San Pedro desrpres de pasar el dia a Calama a on vam visitar la mina de Chuquicamata, tambe coneguda com la mina de Chuqui!!! (no confondre amb el muñeco diabolico) encara que les dimensions de tot allo fan por....es la mina de coure mes gran del mon.

Per la tarda vam agafar el bus, amb una hora i pico de retras, per venir a San Pedro i vam arribar de negra nit i bastant fets pols, la nit anterior habiem dormit al bus i no es gaire comode...
Patiem una mica pq pensavem que ens costaria molt trobar un lloc per dormir que estigues be i sigues barato pero nomes arribar un noi ens va oferir allotjament i despres de regatejar una mica el preu ens vam quedar. La veritat es que esta molt be, hi ha cuina, podem rentar la roba i lavabo amb aigua calenta ja penjarem fotos pq la conexio que hi ha aqui es bastant lenta...

San Pedro es bastant diferent de tot allo que hem vist de Xile, encara que es un poble molt petit i esta en mig del desert es moooolt turistic i esta ple d´estrangers, motxil.leros i botigues i empreses que et porten a veure les coses tipiques de la zona...per suposat tot es bastant carillo i no es pot regatejar gaire...

Aquesta tarda llogarem unes bicis i anirem al Valle de la Luna a veure com marxa el sol i el cel per la nit que diuen que es un dels llocs a on es veuen mes estrelles.

Bueno no dono mes la pallisa, ja anirem penjant fotos i les explicarem, ara la Laura s´ha apropiat d´una amaca que hi ha al pati i he d´intentar treure-la per anar a agafar les bicis...

fins aviat!!!

Aquest es el volca Licancabur, des de San Pedro d'Atacama

Carrer principal de San Pedro

Mina de Chuquicamata,

Parque Nacional Nevado Tres Cruces i PN del Pan de Azúcar

2008-08-05T02:25:00.003+02:00

Aquest finde hem estat voltant pel PN Nevado Tres Cruces. La Naomi, de Nova Zelanda, es va afegir al nostre grupet de 4, i entre tots vam llogar una pick up per creuar una part del desert i arribar al refugi de la Laguna de Santa Rosa (a 3800 m), des d'on hi ha unes vistes espectaculars d'aquestes muntanyes.

La nit la vam passar allà, a -14ºC i tots menys les Ros vomitant tota la nit. Impressionant despertar en aquell lloc inhòspit i observar la quantitat d'estrelles que brillen! Pel matí vam creuar la Laguna i el Salar de Perdernales, on se'ns va acabar la bateria del cotxe! sort que encara teníem forces per empènyer!!!

Per fi per la tarda vam baixar a nivell del mar, en un poble anomenat Chañaral, per poder visitar el Pan de Azucar, destacat per l'enorme varietat d'aus i la seva protecció! Avui hem fet una volta en barca i n'hem vist un munt: pingüins, lleons marins, pelícans... etc.

Ara mateix som esperant el bus que ens portarà a Calama, per arribar després a San Pedro de Atacama.

2008-08-02T02:30:00.002+02:00

Eiiii!!!

Després d'uns dies a Valparaíso (avui tot el dia plovent) la Cris, la Gemma, el Salva i jo (Laura)marxem cap a Copiapó a veure el Parc Nacional del Nevado de tres Cruces, que es troba a uns 700 km al N d'on estem.

Ens esperen 12 hores de bus; sortim aquesta nit a les 10.30 i arribem a les 10 del matí del dissabte. Volem llogar un cotxe i fer un recorregut pel Parc Nacional, veure el volcà dels Ojos del Salado, la laguna verde, etc.

Avui no hi ha gaire a explicar, ens hem passat gairebé tot el dia a casa perque no ha parat de ploure un sol moment.

Continuem a Copiapó!

Ja hem arribat a Xile

2008-08-01T01:20:00.009+02:00

Hola!

Ja estem a Xile! després d'un 'curt' viatge d'avió, amb parada de 10 hores a Nova York, vam arribar a Santiago de Xile. D'allà directes a l'estació d'autobus i cap a Valparaiso a casa de la germana de la Laura a on estan ella i la Gemma, tambe va venir el Salva (cosí del Salva...).

La visita a Nova York va ser...curiosa. Vam flipar amb la grandiositat de tot, Central Park és impressionant, els edificis, moltíssima gent, vam caminar pels carrers i... ens vam agobiar de tanta gent, tants cotxes, fum, soroll, calor, calor, calor....i vam tornar a Central Park i cap a l'aeroport....

Avui hem visitat una mica de Valparaiso, per cert la casa on estem té unas vistes genials de tota la badia. Fa una mica de fred ja que aqui es hivern pero s'està molt bé, avui ha sortit el sol i feia caloreta.

La Cristina ens ha portat a dinar a un mercat al costat del port a on es tipic el peix i el marisc. Hem dinat una 'empanada de marisc' de primer tots i de segon jo (Salva) una sopa de marisc que....bueno, no m'ha agradat gaire....

Per la tarda el Salva ha marxat a Santiago i les noies a fer dança del ventre, l'altre Salva (jo) ha anat a fer un volt per Valparaiso i barrejar-se amb la gent com un Valparidesenc més...

Demà marxem a Xile!!!!!

2008-07-28T10:30:00.005+02:00

Quins nervis!

Per fi ha arrivat el dia, demà a les 11:00 del matí sortim cap a Xile...amb alguna escala. Estarem a Nova York 10 horetes...pero bueno, a veure si podem anar a veure una mica la ciutat, encara que siguin dos carrers...

Després escala técnica a Lima i per fi Santiago de Xile. Per estalviar a l'hora de comprar els bitllets hem de fer un viatge llarguiiiiiissim....pero bueno serà divertit, ja veurem a la tornada que fem el mateix desde Lima :-p

Hem fet un petit planning pero es una mica orientatiu ja que si estem a un lloc i ens agrada ens quedarem més dies i si no ens agrada marxarem abans..

Intentarem actualitzar el blog amb fotos i explicacions dels llocs a on estarem...

ens veiem a Xile!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Dedicat a la Nuka

2008-07-22T12:24:00.004+02:00

Per a tu, escapista, peluda i xula com cap altre,

perseguidora de tot el que és movible,

que t'alimentes de tot el que possin al plat,

i caçadora de mosques.

Sovint cabra i vaca a la vegada,

dormilega, bordadora i juganera,

que només fas cas quan t'interessa

i amant incondicional del Turó.

Vignemale

2008-07-21T14:53:00.004+02:00

El cap de setmana del 11-13 de juliol vaig pujar al Vignemale juntament amb els companys del Centre Excursionista de Parets. El cap de setmana no era el més adequat: totes les muntanyes estàven cobertes d'una capa de núvols que volien dir pluja. Tant se val. Hem arribat fins aquí.

Sortiem de Gavarnie a les 7 del matí, en direcció al pic. L'opció de no pujar i anar directament al refugi era totalment viable, així que si el temps ho feia impossible, sempre podíem arribar-nos al refugi de les Oulettes, ja que l'altre estava a tope.

Finalment, vàrem fer cim amb la tempesta als peus vora les 3 de la tarda. Gairebé cap problema. Només queda la baixada... i tota la neu que duien els núvols. No ens podíem creure que en aquesta època de l'any es posés a nevar d'aquesta forma!!

Les Baumes Corcades

2008-07-05T10:18:00.008+02:00

Que fer un diumenge a la tarda? que res millor que una via ferrata per començar el dilluns amb moltes forces? Doncs el Jose Antonio, el Salva i jo vàrem quedar a l'aparcament de Centelles: ell amb una furgo i nosaltres amb el cotxe amb material per si les mosques.

Pel J.A., era la primera de les primeres, i per nosaltres com la tercera d'unes quantes. La via ferrata no és difícil, únicament cal una mica de forma física i un antídot contra l'alçada (que es recoma prendre abans del pont tibetà). Per la resta, mooltes ganes de disfrutar.

La via està sumament ben indicada, amb recomanacions del que has de fer i del que no en certs punts de l'ascenció, a més, t'especifica la dificultat d'algun tram amb possibilitat de variant.

Els punts grocs assenyalen la baixada cap al cotxe, que es fa amb uns 45 min.

Sobretot sobretot, us recomano el que segueix:

Travesseu el pont tibetà. Pot fer una mica de cague quan estàs just al mig, però una vegada has acabat la sensació és genial.
Feu la via fins al final. Encara que l'últim tros és una mica més atlètic, val la pena esforçar-se i arribar fins a la bandera.
A l'estiu, millor a la tarda o a la nit, especialment si és lluna plena. La llum del poble de Centelles i la de l'astre són suficients per a pujar sense frontal.
No deixeu furgonetes a l'aparcament! al tornar, la furgo del J.A estava oberta, sortosament, no li va faltar de res.

GORGS '08

2008-06-05T16:15:00.005+02:00

Hola!

Feia dies que no deiem res per aqui....

Bueno, explico un parell de cosetes:

El 10 de maig vam anar a fer un raid a les Borges Blanques (Open Raid les Garrigues) ens ho vam passar de conya, llastima de la pluja que va caure tanta que era gaire be impossible anar amb la bici....una molt bona experiencia, llastima que no hi han fotos...

El 24 de maig vam anar al poble d'Arnes, als Ports de Besseit a on es celebrava GORGS, la trovada internacional de barrancs que organitza la FEEC. Malgrat que nosaltres no vam fer cap barranc, els companys del centre si, ni vam escalar ja que plovia (per variar...) es una zona molt guapa...tornarem!! d'aqui si que hi han fotos...

Marc i Susanna, 26 Abril 2008

2008-04-27T20:29:00.011+02:00

Tot és molt fabulós,
Misteriós, somiador.
Jo vull fer amb tu
Aquest viatge estrany
I molt llunyà.

Has de viure ben despert
No mirar cap enrere mai
Només axí, ben a l'aiguait,
Podrás triomfar.

Aixeca el cap, omple't el pit
Si vols que t'estimi
L'amor és més fort i
Resplendent,
Has de ser valent!

Vull viure d'aventures
I vull viure-les amb tu
Perque sé que també ho vols.

Tothom vol sentir amor
I tenir joia al cor
Pero per aconseguir-ho
Abans hauras de lluitar.

Sé que ho farás prer a mi
Perque vols el meu amor.
Si estàs allunyat de mi

Pensa que en la teva absència
El meu cor està trist.

Escalada mullada a Vilanova de Meià

2008-04-27T19:56:00.006+02:00

El plujós cap de setmana del 19-20 d'abril se'ns va acudir que en una zona de clima àrid com Vilanova de Meià segur que no queia ni una goteta. Així que som-hi.

Només arribar vàrem tenir la primera decepció... totes les parets estaven molles. Buscant buscant vam animar-nos a fer la via May pó, al sector Sr. Tarzán, concretament al Pas Nou7Pilar del Segre.

Es tracta d'una via de 120 metres repartits en 3 llargs: 45, 40 i 35. El 2on llarg és un IV+ i els altres són V+. La via està molt ben equipada i l'únic inconvenient és la pedra solta i vegetació en el 2on llarg, on cal anar en compte per no "inutilitzar" el teu company que t'assegura desde abaix. El descens es fa per un corriol que hi ha a l'esquerra de l'última reunió, seguint una corda en molt mal estat, i que baixa per la vessant nord del sector, fins a la carretera.

I... una vegada arribem al cotxe es posa a ploure desesperadament. En tot el cap de setmana només una via. Sort que la paret no es mou de lloc.

Una via llarga a Sadernes

2008-04-14T14:12:00.006+02:00

Uf!! anem una mica tard....bueno, diumenge passat vam anar a Sadernes a fer una via llarga. Ens vam decidir per una que es diu 'La sabina mosquitera' però quina va ser la nostra sorpresa quan vam arribar a peu de via i en lloc d'una via hi havien dues.

Després de discutir (pacificament) si ens hi posavem a veure si l'encertavem o no, vam decidir anar sobre segurs i no fer el burro i ens vam decidir per fer la 'Recaderia vertical' que ja la haviem fet fa temps...

La via ens va agradar molt, un cop arribes a dalt veus tots els cingles i la vall que forma el riu, a més vem poder veure un falcó que hi havia fet el niu a la paret (hi han vies en les que está prohibit escalar de gener a juliol per nidificació d'aus).

Ah....! i vam sortir contents pq no ens va costar ni la meitat que la primera vegada :-)

Ruta pel Cadi

2008-03-24T10:02:00.005+01:00

Aquesta setmana santa voliem fer una ruta caminant pel Cadi-Moixeró. Vam sortir del refugi del Gressolet (que es sopa molt be...) a les 7 del matí del dijous. Seguiem les marques de la Cavalls del Vent, vam passar pel refugi Sant Jordi, el Rebost i a les 19:30 arribavem al Niu de l'Aliga...

Si, si, 12 hores i mitja caminant i 2000 i pico metres de desnivell....afegint que a partir del Rebost hi havia neu i un cop arribats a la cresta fotia un vent que era molt dificil caminar...i no parlem del fred.

Vam arribar al refugi bastant fotuts però gràcies a la llar de foc i al sopar ens vam recuperar una mica...

El dia següent haviem de fer tota la cara nord però estava bastant carregada de neu i sense grampons, amb la gossa i amb la meteo que no pintava gaire be, vam optar per baixar a Bagà.

En definitiva, una llàstima no haver pogut fer la travessa sencera però de totes maneres tota la zona que vam veure es molt guapa....

Alguna foto:

Cresta del Sol

2008-03-18T12:31:00.005+01:00

Aquest diumege hem anat a fer la Cresta del Sol. Una bonica cresta al Solsonés, al costat de Sant Llorenç de Morunys.

L'unic inconvenient va ser el vent que feia, que als trams mes estrests de la cresta habies d'anar mantenint l'equilibri.....ah si! i veure el panta de la Llosa del Cavall gaire be sense aigua :-(

Pero bueno, malgrat el vent i la sequera ha sigut un cap de setmana molt complert. Dissabte escalada a Sadernes pel matí i sopar al Montseny per la nit i diumenge una cresteta....

Per cert, si us interesa fer-la es facileta si estas acostumat a escalar una mica. Recomanem portar material (corda i cintes), de tornada al cotxe hi ha un rapel d'uns 30m i l'aproximació està marcada amb fites...

Per a que veieu com esta el tema de la sequera....

Xile i Perú

2008-03-09T20:34:00.000+01:00

Preparant una altra aventureta... cap a Xile i Perú. Amb motxilla i tenda.
La idea que tenim consisteix en pujar des de Santiago (de Xile) fins a Lima, veure tot el nord de Xile com el desert d'Atacama, els volcans, fer algun trekking i si es pot, pujar algun cimet. Ah! i a Perú, si la pasta encara arriba, trepitjar Cuzco, Machu Pichu, etc.

Acceptem suggerències, recomanacions, consells i qualsevol altre aportació (sobretot econòmica...).

Encara ens queden uns quants mesos per marxar (fins l'agost)...

LyS

La nostra primera vegada...que fem un blog

2008-03-09T20:05:00.000+01:00

Hola!!

acabem de crear el nostre blog i encara no sabem que posarem pero ja hi anirem penjant cosetes...

avui hem anat a escalar a Sadernes (http://www.dexcursio.net/escalada/sadernes.htm), ha sigut un dia tranquilet, per pasar el mati i deixar-nos una mica els braços... :-p

apa...

fins un altre