Bueno, ja som a casa...s'ha acabat el viatge :-( De Cusco vam agafar un avió el divendres fins a Lima i allà hem estat un dia que ens ha semblat una setmana. Lima ens ha semblat una ciutat bastant caòtica i contaminada. I això que només hem estat al barri de Miraflores, un dels millors de la ciutat. Poder hem estat poc temps i no podem dir això però és la impresió que ens ha donat.
S'a acabat el viatge però ja pensem en quin serà el proper...sudamèrica? asia? ja es veurà....De moment continuarem explicant les nostres aventuretes per aqui...
diumenge, 24 d’agost del 2008
dimecres, 20 d’agost del 2008
Machu Pichu!!
Ahir vam anar, per fi, al Machu Pichu...és impresionant. Llàstima de la quantitat de turistes que hi ha, pero que hi farem...nosaltres també ho som.
Ah si...allò que vam dir de fer rafting al final res de res...l'agència a la que vam anar ens va dir que aniriem segur però el dia abans de fer el rafting ens trobem una nota al hostal on ens diuen que per unes manifestacions a la zona del rafting s'anul.lava la sortida per evitar riscos...creiem que van anular-ho pq només erem dos persones i no volien perdre calers...que ens ho haguessin dit al principi i ens haguessim buscat un altre agència!!!
Bueno, continuem amb el Machu Pichu....abans d'ahir vam agafar el tren que surt cap a Aguas Calientes, 4 horetes de tren que es mou més que una batidora, endevant, enderrera, endevant....Aguas Calientes és un poble realment lleig, fet pels turistes...vam donar una volteta i ens vam endinsar, fent un paseig, a la selva (bueno, la veritat es la pre-selva) però no estabem gaire fins i la nostre panxa ens va fer tornar...poder el dinar del dia anterior ens va sentar malament...
Al dia següent, després d'haber descansat be, ens vam llevar...a les 3:40 del mati!!!! per fer cua al bus que puja al Machu Pichu...vam matinar molt per va valdre la pena pq vam ser els primers del dia en arribar al Wayna Pichu!!! oeeee!! oeeee!! El Wayna es la muntanya que esta al costat del Machu Pichu i només poden entrar 400 persones al dia...erem els 8 i el 9 de la cua però al final vam fer una remontada espectacular....que consti que no es cap cursa però el Salva es flipa una mica amb aquestes coses i després de quasi un mes sense fer esport es trobava a faltar...
Al cim vam conèixer uns nois molt simpàtics, el Miguel (Donosti), David (Barcelona) i Sergio (Cordoba) que ens van acompanyar en tota l'excursió a la gran cova (temple de la lluna) i que vam estar quasi 4 hores baixant i pujant escales (avui tinc agulletes al cul...).
A mig dia vam fer el tour del Machu Pichu amb el guia i encara al.lucines més amb tot allò, els inques eren uns autèntics cracks a l'hora de construir, cultivar, observar el cel, etc....ah si! la tornada en tren va ser encara pitjor que l'anada, però que hi farem...
Avui estem a Cuzco descansant una mica i preparant les coses pq demà marxem cap a Lima, s'acaba el viatge :-( Ja penjarem fotos del Machu en després, portem una hora aqui escoltant una peli manga en japones del tio del cyber i tenim el cap una mica inflat....
Ah si...allò que vam dir de fer rafting al final res de res...l'agència a la que vam anar ens va dir que aniriem segur però el dia abans de fer el rafting ens trobem una nota al hostal on ens diuen que per unes manifestacions a la zona del rafting s'anul.lava la sortida per evitar riscos...creiem que van anular-ho pq només erem dos persones i no volien perdre calers...que ens ho haguessin dit al principi i ens haguessim buscat un altre agència!!!
Bueno, continuem amb el Machu Pichu....abans d'ahir vam agafar el tren que surt cap a Aguas Calientes, 4 horetes de tren que es mou més que una batidora, endevant, enderrera, endevant....Aguas Calientes és un poble realment lleig, fet pels turistes...vam donar una volteta i ens vam endinsar, fent un paseig, a la selva (bueno, la veritat es la pre-selva) però no estabem gaire fins i la nostre panxa ens va fer tornar...poder el dinar del dia anterior ens va sentar malament...
Al dia següent, després d'haber descansat be, ens vam llevar...a les 3:40 del mati!!!! per fer cua al bus que puja al Machu Pichu...vam matinar molt per va valdre la pena pq vam ser els primers del dia en arribar al Wayna Pichu!!! oeeee!! oeeee!! El Wayna es la muntanya que esta al costat del Machu Pichu i només poden entrar 400 persones al dia...erem els 8 i el 9 de la cua però al final vam fer una remontada espectacular....que consti que no es cap cursa però el Salva es flipa una mica amb aquestes coses i després de quasi un mes sense fer esport es trobava a faltar...
Al cim vam conèixer uns nois molt simpàtics, el Miguel (Donosti), David (Barcelona) i Sergio (Cordoba) que ens van acompanyar en tota l'excursió a la gran cova (temple de la lluna) i que vam estar quasi 4 hores baixant i pujant escales (avui tinc agulletes al cul...).
A mig dia vam fer el tour del Machu Pichu amb el guia i encara al.lucines més amb tot allò, els inques eren uns autèntics cracks a l'hora de construir, cultivar, observar el cel, etc....ah si! la tornada en tren va ser encara pitjor que l'anada, però que hi farem...
Avui estem a Cuzco descansant una mica i preparant les coses pq demà marxem cap a Lima, s'acaba el viatge :-( Ja penjarem fotos del Machu en després, portem una hora aqui escoltant una peli manga en japones del tio del cyber i tenim el cap una mica inflat....
diumenge, 17 d’agost del 2008
Cusco
Cusco. Despres de 7 hores d'autobus (impossible mes antic) per fer 300 km, arribem a Cusco. Ja portem un dia i ens hem gastat gairebe tant com el que portem de viatge. Pero si venim aqui es perque ja coneixem les tarifes abusives per visitar el Machu pichu i les altres runes, per aixo hem decidit que farem un 80-20. 80 per les runes i 20 per fer rafting!!
De moment ja hem fet una parada al museu inca per endinsar-nos en aquesta cultura, i hem visitat "lleugerament" la ciutat, que resulta ser una de les millors ciutats on fins ara hem estat (be, pot ser despres de Valparaiso).
Dema, rafting. No pot ser aixo de tanta visita cultural. Farem descens del riu Chuquibamba en 2,30 hores. Diuen que l'aigua baixa forta, i que, a mes, esta gelada. La curiositat ens mata i ho hem de comprovar.
I, demapassat, cap a Aguas Calientes. I l'endema, cap al Machu.
De moment ja hem fet una parada al museu inca per endinsar-nos en aquesta cultura, i hem visitat "lleugerament" la ciutat, que resulta ser una de les millors ciutats on fins ara hem estat (be, pot ser despres de Valparaiso).
Dema, rafting. No pot ser aixo de tanta visita cultural. Farem descens del riu Chuquibamba en 2,30 hores. Diuen que l'aigua baixa forta, i que, a mes, esta gelada. La curiositat ens mata i ho hem de comprovar.
I, demapassat, cap a Aguas Calientes. I l'endema, cap al Machu.
dimecres, 13 d’agost del 2008
La Paz
El viatge continua, i ara estem a la Paz. Una ciutat on un dels adjectius que millor la descriuen és caòtica. Cap cotxe respecta les senyals de trànsit, els peatons creuen quan més els hi convé, a les aceres no cap ningú més que les botigueres que venen tot tipus d'estris, alguns d'ells d'escàs ús.
El paisatge també és caótic, ja que es veuen les casetes apilades a el alto que rodejen les parts altes de la Paz. Els edificis són vells, els gossos passejant pel carrer (el canvi de país no els ha fet desaparèixer), gent demanant a les voreres, i una pila de coses més.
Seguim aquesta tarda cap a Copacabana (encara Bolivia), a la vora del Titicaca, i demà cap a la illa del sol, on es pot fer una petita excursió que rodeja la illa.
De moment, cansats pel viatge de 12 hores nocturnes de Uyuni a la Paz, i esperant un llitet calentet que ens prepari per la muntanya de turistes (com nosaltres) que ens esperem trobar a Cusco.
El paisatge també és caótic, ja que es veuen les casetes apilades a el alto que rodejen les parts altes de la Paz. Els edificis són vells, els gossos passejant pel carrer (el canvi de país no els ha fet desaparèixer), gent demanant a les voreres, i una pila de coses més.
Seguim aquesta tarda cap a Copacabana (encara Bolivia), a la vora del Titicaca, i demà cap a la illa del sol, on es pot fer una petita excursió que rodeja la illa.
De moment, cansats pel viatge de 12 hores nocturnes de Uyuni a la Paz, i esperant un llitet calentet que ens prepari per la muntanya de turistes (com nosaltres) que ens esperem trobar a Cusco.
dimarts, 12 d’agost del 2008
Uyuni
Despres de 3 dies de cotxe pels altiplans de Bolivia, hem arrivat a Uyuni.
Durant aquests dies hem vist coses molt maques com, la laguna verde, laguna blanca i la laguna colorada, els geisers del sol de mañana i ens hem banyat a unes termes d'aigua calenta. Tambe hem vist molts pelicans i dormit a un hotel de sal.
Al cotxe anavem amb 2 parelles mes, l'Anne i el Cederick de França i la Arlene i el Benj de Nova Zelanda, tots molt simpatics i enrollats.
Ahir vam travessar el salar d'Uyuni, impressionant... i al final vam veure un cementiri de trens....
Bueno ja tornarem a escriure i penjar fotos que fa una mica de fred i volem anar a pendre alguna cosa i passejar pel sol....
Durant aquests dies hem vist coses molt maques com, la laguna verde, laguna blanca i la laguna colorada, els geisers del sol de mañana i ens hem banyat a unes termes d'aigua calenta. Tambe hem vist molts pelicans i dormit a un hotel de sal.
Al cotxe anavem amb 2 parelles mes, l'Anne i el Cederick de França i la Arlene i el Benj de Nova Zelanda, tots molt simpatics i enrollats.
Ahir vam travessar el salar d'Uyuni, impressionant... i al final vam veure un cementiri de trens....
Bueno ja tornarem a escriure i penjar fotos que fa una mica de fred i volem anar a pendre alguna cosa i passejar pel sol....
divendres, 8 d’agost del 2008
Ultim dia a San Pedro d'Atacama
Hoola des de San Pedro d'Atacama,
Sembla que avui sera el nostre ultim dia a San Pedro d'Atacama, i, per tant, a Xile, ja que dema marxem a fer el tour fins a Uyuni (Bolivia), el salar mes gran del mon.
Les impressions de San Pedro... doncs es com estar a Port Aventura: el carrer principal esta ple d'agencies que et porten com a borreguitos a visitar els diferents punts interessants (que realment son increibles) com els geisers del Tatio i el Valle de la Luna. A mes, es bastant mes car que la resta de llocs a Xile on hem estat, a part de no tenir menjar tipic i estar ple de turistes.
Encara i aixi, el desert d'Atacama, que es el mes sec del mon, i les seves muntanyes es espectacular. Es un paisatge unic que val la pena, encara que sigui nomes per uns dies. Per la nit, es veuen moltissimes estrelles ja que el cel esta molt net (avui esta tapat, i sembla que ha nevat a la serralada andina), fins i tot hi ha excursions on un astroleg t'explica les constelacions que es veuen.
I pel que fa a Xile... doncs es un pais una mica desorganitzat, on la gent no s'esmera gaire en la neteja (poder estem molt ben acostumats), a mes d'esperar-nos un pais una mica mes desenvolupat. Aixó no es extrapolable al sud de Xile, que encara no hem visitat.
Vinga, continuem despres del tour d'Uyuni, d'aqui tres o quatre dies.
dimecres, 6 d’agost del 2008
San Pedro de Atacama
Ja estem a San Pedro de Atacama!!!
Ahir per la nit vam arribar amb el bus a San Pedro desrpres de pasar el dia a Calama a on vam visitar la mina de Chuquicamata, tambe coneguda com la mina de Chuqui!!! (no confondre amb el muñeco diabolico) encara que les dimensions de tot allo fan por....es la mina de coure mes gran del mon.
Per la tarda vam agafar el bus, amb una hora i pico de retras, per venir a San Pedro i vam arribar de negra nit i bastant fets pols, la nit anterior habiem dormit al bus i no es gaire comode...
Patiem una mica pq pensavem que ens costaria molt trobar un lloc per dormir que estigues be i sigues barato pero nomes arribar un noi ens va oferir allotjament i despres de regatejar una mica el preu ens vam quedar. La veritat es que esta molt be, hi ha cuina, podem rentar la roba i lavabo amb aigua calenta ja penjarem fotos pq la conexio que hi ha aqui es bastant lenta...
San Pedro es bastant diferent de tot allo que hem vist de Xile, encara que es un poble molt petit i esta en mig del desert es moooolt turistic i esta ple d´estrangers, motxil.leros i botigues i empreses que et porten a veure les coses tipiques de la zona...per suposat tot es bastant carillo i no es pot regatejar gaire...
Aquesta tarda llogarem unes bicis i anirem al Valle de la Luna a veure com marxa el sol i el cel per la nit que diuen que es un dels llocs a on es veuen mes estrelles.
Bueno no dono mes la pallisa, ja anirem penjant fotos i les explicarem, ara la Laura s´ha apropiat d´una amaca que hi ha al pati i he d´intentar treure-la per anar a agafar les bicis...
fins aviat!!!
Aquest es el volca Licancabur, des de San Pedro d'Atacama
Mina de Chuquicamata,
Ahir per la nit vam arribar amb el bus a San Pedro desrpres de pasar el dia a Calama a on vam visitar la mina de Chuquicamata, tambe coneguda com la mina de Chuqui!!! (no confondre amb el muñeco diabolico) encara que les dimensions de tot allo fan por....es la mina de coure mes gran del mon.
Per la tarda vam agafar el bus, amb una hora i pico de retras, per venir a San Pedro i vam arribar de negra nit i bastant fets pols, la nit anterior habiem dormit al bus i no es gaire comode...
Patiem una mica pq pensavem que ens costaria molt trobar un lloc per dormir que estigues be i sigues barato pero nomes arribar un noi ens va oferir allotjament i despres de regatejar una mica el preu ens vam quedar. La veritat es que esta molt be, hi ha cuina, podem rentar la roba i lavabo amb aigua calenta ja penjarem fotos pq la conexio que hi ha aqui es bastant lenta...
San Pedro es bastant diferent de tot allo que hem vist de Xile, encara que es un poble molt petit i esta en mig del desert es moooolt turistic i esta ple d´estrangers, motxil.leros i botigues i empreses que et porten a veure les coses tipiques de la zona...per suposat tot es bastant carillo i no es pot regatejar gaire...
Aquesta tarda llogarem unes bicis i anirem al Valle de la Luna a veure com marxa el sol i el cel per la nit que diuen que es un dels llocs a on es veuen mes estrelles.
Bueno no dono mes la pallisa, ja anirem penjant fotos i les explicarem, ara la Laura s´ha apropiat d´una amaca que hi ha al pati i he d´intentar treure-la per anar a agafar les bicis...
fins aviat!!!
Aquest es el volca Licancabur, des de San Pedro d'Atacama
Carrer principal de San Pedro
Mina de Chuquicamata,
dimarts, 5 d’agost del 2008
Parque Nacional Nevado Tres Cruces i PN del Pan de Azúcar
Aquest finde hem estat voltant pel PN Nevado Tres Cruces. La Naomi, de Nova Zelanda, es va afegir al nostre grupet de 4, i entre tots vam llogar una pick up per creuar una part del desert i arribar al refugi de la Laguna de Santa Rosa (a 3800 m), des d'on hi ha unes vistes espectaculars d'aquestes muntanyes.
La nit la vam passar allà, a -14ºC i tots menys les Ros vomitant tota la nit. Impressionant despertar en aquell lloc inhòspit i observar la quantitat d'estrelles que brillen! Pel matí vam creuar la Laguna i el Salar de Perdernales, on se'ns va acabar la bateria del cotxe! sort que encara teníem forces per empènyer!!!
Per fi per la tarda vam baixar a nivell del mar, en un poble anomenat Chañaral, per poder visitar el Pan de Azucar, destacat per l'enorme varietat d'aus i la seva protecció! Avui hem fet una volta en barca i n'hem vist un munt: pingüins, lleons marins, pelícans... etc.
Ara mateix som esperant el bus que ens portarà a Calama, per arribar després a San Pedro de Atacama.
La nit la vam passar allà, a -14ºC i tots menys les Ros vomitant tota la nit. Impressionant despertar en aquell lloc inhòspit i observar la quantitat d'estrelles que brillen! Pel matí vam creuar la Laguna i el Salar de Perdernales, on se'ns va acabar la bateria del cotxe! sort que encara teníem forces per empènyer!!!
Per fi per la tarda vam baixar a nivell del mar, en un poble anomenat Chañaral, per poder visitar el Pan de Azucar, destacat per l'enorme varietat d'aus i la seva protecció! Avui hem fet una volta en barca i n'hem vist un munt: pingüins, lleons marins, pelícans... etc.
Ara mateix som esperant el bus que ens portarà a Calama, per arribar després a San Pedro de Atacama.
dissabte, 2 d’agost del 2008
Eiiii!!!
Després d'uns dies a Valparaíso (avui tot el dia plovent) la Cris, la Gemma, el Salva i jo (Laura)marxem cap a Copiapó a veure el Parc Nacional del Nevado de tres Cruces, que es troba a uns 700 km al N d'on estem.
Ens esperen 12 hores de bus; sortim aquesta nit a les 10.30 i arribem a les 10 del matí del dissabte. Volem llogar un cotxe i fer un recorregut pel Parc Nacional, veure el volcà dels Ojos del Salado, la laguna verde, etc.
Avui no hi ha gaire a explicar, ens hem passat gairebé tot el dia a casa perque no ha parat de ploure un sol moment.
Continuem a Copiapó!
Després d'uns dies a Valparaíso (avui tot el dia plovent) la Cris, la Gemma, el Salva i jo (Laura)marxem cap a Copiapó a veure el Parc Nacional del Nevado de tres Cruces, que es troba a uns 700 km al N d'on estem.
Ens esperen 12 hores de bus; sortim aquesta nit a les 10.30 i arribem a les 10 del matí del dissabte. Volem llogar un cotxe i fer un recorregut pel Parc Nacional, veure el volcà dels Ojos del Salado, la laguna verde, etc.
Avui no hi ha gaire a explicar, ens hem passat gairebé tot el dia a casa perque no ha parat de ploure un sol moment.
Continuem a Copiapó!
divendres, 1 d’agost del 2008
Ja hem arribat a Xile
Hola!
Ja estem a Xile! després d'un 'curt' viatge d'avió, amb parada de 10 hores a Nova York, vam arribar a Santiago de Xile. D'allà directes a l'estació d'autobus i cap a Valparaiso a casa de la germana de la Laura a on estan ella i la Gemma, tambe va venir el Salva (cosí del Salva...).
La visita a Nova York va ser...curiosa. Vam flipar amb la grandiositat de tot, Central Park és impressionant, els edificis, moltíssima gent, vam caminar pels carrers i... ens vam agobiar de tanta gent, tants cotxes, fum, soroll, calor, calor, calor....i vam tornar a Central Park i cap a l'aeroport....
Avui hem visitat una mica de Valparaiso, per cert la casa on estem té unas vistes genials de tota la badia. Fa una mica de fred ja que aqui es hivern pero s'està molt bé, avui ha sortit el sol i feia caloreta.
La Cristina ens ha portat a dinar a un mercat al costat del port a on es tipic el peix i el marisc. Hem dinat una 'empanada de marisc' de primer tots i de segon jo (Salva) una sopa de marisc que....bueno, no m'ha agradat gaire....
Per la tarda el Salva ha marxat a Santiago i les noies a fer dança del ventre, l'altre Salva (jo) ha anat a fer un volt per Valparaiso i barrejar-se amb la gent com un Valparidesenc més...
Ja estem a Xile! després d'un 'curt' viatge d'avió, amb parada de 10 hores a Nova York, vam arribar a Santiago de Xile. D'allà directes a l'estació d'autobus i cap a Valparaiso a casa de la germana de la Laura a on estan ella i la Gemma, tambe va venir el Salva (cosí del Salva...).
La visita a Nova York va ser...curiosa. Vam flipar amb la grandiositat de tot, Central Park és impressionant, els edificis, moltíssima gent, vam caminar pels carrers i... ens vam agobiar de tanta gent, tants cotxes, fum, soroll, calor, calor, calor....i vam tornar a Central Park i cap a l'aeroport....
Avui hem visitat una mica de Valparaiso, per cert la casa on estem té unas vistes genials de tota la badia. Fa una mica de fred ja que aqui es hivern pero s'està molt bé, avui ha sortit el sol i feia caloreta.
La Cristina ens ha portat a dinar a un mercat al costat del port a on es tipic el peix i el marisc. Hem dinat una 'empanada de marisc' de primer tots i de segon jo (Salva) una sopa de marisc que....bueno, no m'ha agradat gaire....
Per la tarda el Salva ha marxat a Santiago i les noies a fer dança del ventre, l'altre Salva (jo) ha anat a fer un volt per Valparaiso i barrejar-se amb la gent com un Valparidesenc més...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
