Demà marxem a Xile!!!!!

Quins nervis!

Per fi ha arrivat el dia, demà a les 11:00 del matí sortim cap a Xile...amb alguna escala. Estarem a Nova York 10 horetes...pero bueno, a veure si podem anar a veure una mica la ciutat, encara que siguin dos carrers...

Després escala técnica a Lima i per fi Santiago de Xile. Per estalviar a l'hora de comprar els bitllets hem de fer un viatge llarguiiiiiissim....pero bueno serà divertit, ja veurem a la tornada que fem el mateix desde Lima :-p

Hem fet un petit planning pero es una mica orientatiu ja que si estem a un lloc i ens agrada ens quedarem més dies i si no ens agrada marxarem abans..

Intentarem actualitzar el blog amb fotos i explicacions dels llocs a on estarem...

ens veiem a Xile!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Dedicat a la Nuka

Per a tu, escapista, peluda i xula com cap altre,

perseguidora de tot el que és movible,

que t'alimentes de tot el que possin al plat,

i caçadora de mosques.

Sovint cabra i vaca a la vegada,

dormilega, bordadora i juganera,

que només fas cas quan t'interessa

i amant incondicional del Turó.

Vignemale

El cap de setmana del 11-13 de juliol vaig pujar al Vignemale juntament amb els companys del Centre Excursionista de Parets. El cap de setmana no era el més adequat: totes les muntanyes estàven cobertes d'una capa de núvols que volien dir pluja. Tant se val. Hem arribat fins aquí.

Sortiem de Gavarnie a les 7 del matí, en direcció al pic. L'opció de no pujar i anar directament al refugi era totalment viable, així que si el temps ho feia impossible, sempre podíem arribar-nos al refugi de les Oulettes, ja que l'altre estava a tope.

Finalment, vàrem fer cim amb la tempesta als peus vora les 3 de la tarda. Gairebé cap problema. Només queda la baixada... i tota la neu que duien els núvols. No ens podíem creure que en aquesta època de l'any es posés a nevar d'aquesta forma!!

Les Baumes Corcades

Que fer un diumenge a la tarda? que res millor que una via ferrata per començar el dilluns amb moltes forces? Doncs el Jose Antonio, el Salva i jo vàrem quedar a l'aparcament de Centelles: ell amb una furgo i nosaltres amb el cotxe amb material per si les mosques.

Pel J.A., era la primera de les primeres, i per nosaltres com la tercera d'unes quantes. La via ferrata no és difícil, únicament cal una mica de forma física i un antídot contra l'alçada (que es recoma prendre abans del pont tibetà). Per la resta, mooltes ganes de disfrutar.

La via està sumament ben indicada, amb recomanacions del que has de fer i del que no en certs punts de l'ascenció, a més, t'especifica la dificultat d'algun tram amb possibilitat de variant.

Els punts grocs assenyalen la baixada cap al cotxe, que es fa amb uns 45 min.

Sobretot sobretot, us recomano el que segueix:

• Travesseu el pont tibetà. Pot fer una mica de cague quan estàs just al mig, però una vegada has acabat la sensació és genial.
  
• Feu la via fins al final. Encara que l'últim tros és una mica més atlètic, val la pena esforçar-se i arribar fins a la bandera.
  
• A l'estiu, millor a la tarda o a la nit, especialment si és lluna plena. La llum del poble de Centelles i la de l'astre són suficients per a pujar sense frontal.
  
• No deixeu furgonetes a l'aparcament! al tornar, la furgo del J.A estava oberta, sortosament, no li va faltar de res.