diumenge, 27 d’abril del 2008

Marc i Susanna, 26 Abril 2008

Tot és molt fabulós,
Misteriós, somiador.
Jo vull fer amb tu
Aquest viatge estrany
I molt llunyà.


Has de viure ben despert
No mirar cap enrere mai
Només axí, ben a l'aiguait,
Podrás triomfar.

Aixeca el cap, omple't el pit
Si
vols que t'estimi
L'amor és més fort i
Resplendent,
Has de ser valent!

Vull viure d'aventures
I vull viure-les amb tu
Perque sé que també ho vols.

Tothom vol sentir amor
I tenir joia al cor
Pero per aconseguir-ho
Abans hauras de lluitar.

Sé que ho farás prer a mi
Perque vols el meu amor.
Si estàs allunyat de mi
Pensa que en la teva absència
El meu cor està trist.






















Escalada mullada a Vilanova de Meià


El plujós cap de setmana del 19-20 d'abril se'ns va acudir que en una zona de clima àrid com Vilanova de Meià segur que no queia ni una goteta. Així que som-hi.

Només arribar vàrem tenir la primera decepció... totes les parets estaven molles. Buscant buscant vam animar-nos a fer la via May pó, al sector Sr. Tarzán, concretament al Pas Nou7Pilar del Segre.


Es tracta d'una via de 120 metres repartits en 3 llargs: 45, 40 i 35. El 2on llarg és un IV+ i els altres són V+. La via està molt ben equipada i l'únic inconvenient és la pedra solta i vegetació en el 2on llarg, on cal anar en compte per no "inutilitzar" el teu company que t'assegura desde abaix. El descens es fa per un corriol que hi ha a l'esquerra de l'última reunió, seguint una corda en molt mal estat, i que baixa per la vessant nord del sector, fins a la carretera.


I... una vegada arribem al cotxe es posa a ploure desesperadament. En tot el cap de setmana només una via. Sort que la paret no es mou de lloc.


dilluns, 14 d’abril del 2008

Una via llarga a Sadernes

Uf!! anem una mica tard....bueno, diumenge passat vam anar a Sadernes a fer una via llarga. Ens vam decidir per una que es diu 'La sabina mosquitera' però quina va ser la nostra sorpresa quan vam arribar a peu de via i en lloc d'una via hi havien dues.

Després de discutir (pacificament) si ens hi posavem a veure si l'encertavem o no, vam decidir anar sobre segurs i no fer el burro i ens vam decidir per fer la 'Recaderia vertical' que ja la haviem fet fa temps...

La via ens va agradar molt, un cop arribes a dalt veus tots els cingles i la vall que forma el riu, a més vem poder veure un falcó que hi havia fet el niu a la paret (hi han vies en les que está prohibit escalar de gener a juliol per nidificació d'aus).

Ah....! i vam sortir contents pq no ens va costar ni la meitat que la primera vegada :-)