Tornem-hi!!!!

Tornem-hi!!! després d'una curta temporadeta sense fer coses, alguna sortideta si....tornem a la càrrega amb un curs d'alpinisme al Centre Excursionista Sant Celoni.

Ja hem fet un parell de classes teòriques però per fi avui hem sortit a la muntanya. Ha sigut una sortida per pendre contacte amb la neu i veure com funciona el grup...Hem anat a Ulldeter, la meteo no pintava gaire bé i així ha sigut.

El dia ha començat be però a mig matí han arribat uns núvols i no ha parat de nevar y bufar el vent...Hem fet alguna pràctica d'autodetenció amb piolet i ancoratges a la neu però després d'estar tot el matí aguantant el fred i la neu hem optat per baixar al bar...

Demà anem a Banyadores a escalar en roca amb grampons i piolet per practicar una mica el mixte...a veure com va....

Fi....

Bueno, ja som a casa...s'ha acabat el viatge :-( De Cusco vam agafar un avió el divendres fins a Lima i allà hem estat un dia que ens ha semblat una setmana. Lima ens ha semblat una ciutat bastant caòtica i contaminada. I això que només hem estat al barri de Miraflores, un dels millors de la ciutat. Poder hem estat poc temps i no podem dir això però és la impresió que ens ha donat.
S'a acabat el viatge però ja pensem en quin serà el proper...sudamèrica? asia? ja es veurà....De moment continuarem explicant les nostres aventuretes per aqui...

Machu Pichu!!

Ahir vam anar, per fi, al Machu Pichu...és impresionant. Llàstima de la quantitat de turistes que hi ha, pero que hi farem...nosaltres també ho som.
Ah si...allò que vam dir de fer rafting al final res de res...l'agència a la que vam anar ens va dir que aniriem segur però el dia abans de fer el rafting ens trobem una nota al hostal on ens diuen que per unes manifestacions a la zona del rafting s'anul.lava la sortida per evitar riscos...creiem que van anular-ho pq només erem dos persones i no volien perdre calers...que ens ho haguessin dit al principi i ens haguessim buscat un altre agència!!!
Bueno, continuem amb el Machu Pichu....abans d'ahir vam agafar el tren que surt cap a Aguas Calientes, 4 horetes de tren que es mou més que una batidora, endevant, enderrera, endevant....Aguas Calientes és un poble realment lleig, fet pels turistes...vam donar una volteta i ens vam endinsar, fent un paseig, a la selva (bueno, la veritat es la pre-selva) però no estabem gaire fins i la nostre panxa ens va fer tornar...poder el dinar del dia anterior ens va sentar malament...
Al dia següent, després d'haber descansat be, ens vam llevar...a les 3:40 del mati!!!! per fer cua al bus que puja al Machu Pichu...vam matinar molt per va valdre la pena pq vam ser els primers del dia en arribar al Wayna Pichu!!! oeeee!! oeeee!! El Wayna es la muntanya que esta al costat del Machu Pichu i només poden entrar 400 persones al dia...erem els 8 i el 9 de la cua però al final vam fer una remontada espectacular....que consti que no es cap cursa però el Salva es flipa una mica amb aquestes coses i després de quasi un mes sense fer esport es trobava a faltar...
Al cim vam conèixer uns nois molt simpàtics, el Miguel (Donosti), David (Barcelona) i Sergio (Cordoba) que ens van acompanyar en tota l'excursió a la gran cova (temple de la lluna) i que vam estar quasi 4 hores baixant i pujant escales (avui tinc agulletes al cul...).
A mig dia vam fer el tour del Machu Pichu amb el guia i encara al.lucines més amb tot allò, els inques eren uns autèntics cracks a l'hora de construir, cultivar, observar el cel, etc....ah si! la tornada en tren va ser encara pitjor que l'anada, però que hi farem...
Avui estem a Cuzco descansant una mica i preparant les coses pq demà marxem cap a Lima, s'acaba el viatge :-( Ja penjarem fotos del Machu en després, portem una hora aqui escoltant una peli manga en japones del tio del cyber i tenim el cap una mica inflat....

Cusco

Cusco. Despres de 7 hores d'autobus (impossible mes antic) per fer 300 km, arribem a Cusco. Ja portem un dia i ens hem gastat gairebe tant com el que portem de viatge. Pero si venim aqui es perque ja coneixem les tarifes abusives per visitar el Machu pichu i les altres runes, per aixo hem decidit que farem un 80-20. 80 per les runes i 20 per fer rafting!!

De moment ja hem fet una parada al museu inca per endinsar-nos en aquesta cultura, i hem visitat "lleugerament" la ciutat, que resulta ser una de les millors ciutats on fins ara hem estat (be, pot ser despres de Valparaiso).

Dema, rafting. No pot ser aixo de tanta visita cultural. Farem descens del riu Chuquibamba en 2,30 hores. Diuen que l'aigua baixa forta, i que, a mes, esta gelada. La curiositat ens mata i ho hem de comprovar.

I, demapassat, cap a Aguas Calientes. I l'endema, cap al Machu.

La Paz

El viatge continua, i ara estem a la Paz. Una ciutat on un dels adjectius que millor la descriuen és caòtica. Cap cotxe respecta les senyals de trànsit, els peatons creuen quan més els hi convé, a les aceres no cap ningú més que les botigueres que venen tot tipus d'estris, alguns d'ells d'escàs ús.

El paisatge també és caótic, ja que es veuen les casetes apilades a el alto que rodejen les parts altes de la Paz. Els edificis són vells, els gossos passejant pel carrer (el canvi de país no els ha fet desaparèixer), gent demanant a les voreres, i una pila de coses més.

Seguim aquesta tarda cap a Copacabana (encara Bolivia), a la vora del Titicaca, i demà cap a la illa del sol, on es pot fer una petita excursió que rodeja la illa.

De moment, cansats pel viatge de 12 hores nocturnes de Uyuni a la Paz, i esperant un llitet calentet que ens prepari per la muntanya de turistes (com nosaltres) que ens esperem trobar a Cusco.

Uyuni

Despres de 3 dies de cotxe pels altiplans de Bolivia, hem arrivat a Uyuni.

Durant aquests dies hem vist coses molt maques com, la laguna verde, laguna blanca i la laguna colorada, els geisers del sol de mañana i ens hem banyat a unes termes d'aigua calenta. Tambe hem vist molts pelicans i dormit a un hotel de sal.

Al cotxe anavem amb 2 parelles mes, l'Anne i el Cederick de França i la Arlene i el Benj de Nova Zelanda, tots molt simpatics i enrollats.

Ahir vam travessar el salar d'Uyuni, impressionant... i al final vam veure un cementiri de trens....
Bueno ja tornarem a escriure i penjar fotos que fa una mica de fred i volem anar a pendre alguna cosa i passejar pel sol....

Ultim dia a San Pedro d'Atacama

Hoola des de San Pedro d'Atacama,

Sembla que avui sera el nostre ultim dia a San Pedro d'Atacama, i, per tant, a Xile, ja que dema marxem a fer el tour fins a Uyuni (Bolivia), el salar mes gran del mon.

Les impressions de San Pedro... doncs es com estar a Port Aventura: el carrer principal esta ple d'agencies que et porten com a borreguitos a visitar els diferents punts interessants (que realment son increibles) com els geisers del Tatio i el Valle de la Luna. A mes, es bastant mes car que la resta de llocs a Xile on hem estat, a part de no tenir menjar tipic i estar ple de turistes.

Encara i aixi, el desert d'Atacama, que es el mes sec del mon, i les seves muntanyes es espectacular. Es un paisatge unic que val la pena, encara que sigui nomes per uns dies. Per la nit, es veuen moltissimes estrelles ja que el cel esta molt net (avui esta tapat, i sembla que ha nevat a la serralada andina), fins i tot hi ha excursions on un astroleg t'explica les constelacions que es veuen.

I pel que fa a Xile... doncs es un pais una mica desorganitzat, on la gent no s'esmera gaire en la neteja (poder estem molt ben acostumats), a mes d'esperar-nos un pais una mica mes desenvolupat. Aixó no es extrapolable al sud de Xile, que encara no hem visitat.

Vinga, continuem despres del tour d'Uyuni, d'aqui tres o quatre dies.

San Pedro de Atacama

Ja estem a San Pedro de Atacama!!!

Ahir per la nit vam arribar amb el bus a San Pedro desrpres de pasar el dia a Calama a on vam visitar la mina de Chuquicamata, tambe coneguda com la mina de Chuqui!!! (no confondre amb el muñeco diabolico) encara que les dimensions de tot allo fan por....es la mina de coure mes gran del mon.

Per la tarda vam agafar el bus, amb una hora i pico de retras, per venir a San Pedro i vam arribar de negra nit i bastant fets pols, la nit anterior habiem dormit al bus i no es gaire comode...
Patiem una mica pq pensavem que ens costaria molt trobar un lloc per dormir que estigues be i sigues barato pero nomes arribar un noi ens va oferir allotjament i despres de regatejar una mica el preu ens vam quedar. La veritat es que esta molt be, hi ha cuina, podem rentar la roba i lavabo amb aigua calenta ja penjarem fotos pq la conexio que hi ha aqui es bastant lenta...

San Pedro es bastant diferent de tot allo que hem vist de Xile, encara que es un poble molt petit i esta en mig del desert es moooolt turistic i esta ple d´estrangers, motxil.leros i botigues i empreses que et porten a veure les coses tipiques de la zona...per suposat tot es bastant carillo i no es pot regatejar gaire...

Aquesta tarda llogarem unes bicis i anirem al Valle de la Luna a veure com marxa el sol i el cel per la nit que diuen que es un dels llocs a on es veuen mes estrelles.

Bueno no dono mes la pallisa, ja anirem penjant fotos i les explicarem, ara la Laura s´ha apropiat d´una amaca que hi ha al pati i he d´intentar treure-la per anar a agafar les bicis...

fins aviat!!!

Aquest es el volca Licancabur, des de San Pedro d'Atacama

Carrer principal de San Pedro

Mina de Chuquicamata,

Parque Nacional Nevado Tres Cruces i PN del Pan de Azúcar

Aquest finde hem estat voltant pel PN Nevado Tres Cruces. La Naomi, de Nova Zelanda, es va afegir al nostre grupet de 4, i entre tots vam llogar una pick up per creuar una part del desert i arribar al refugi de la Laguna de Santa Rosa (a 3800 m), des d'on hi ha unes vistes espectaculars d'aquestes muntanyes.

La nit la vam passar allà, a -14ºC i tots menys les Ros vomitant tota la nit. Impressionant despertar en aquell lloc inhòspit i observar la quantitat d'estrelles que brillen! Pel matí vam creuar la Laguna i el Salar de Perdernales, on se'ns va acabar la bateria del cotxe! sort que encara teníem forces per empènyer!!!

Per fi per la tarda vam baixar a nivell del mar, en un poble anomenat Chañaral, per poder visitar el Pan de Azucar, destacat per l'enorme varietat d'aus i la seva protecció! Avui hem fet una volta en barca i n'hem vist un munt: pingüins, lleons marins, pelícans... etc.

Ara mateix som esperant el bus que ens portarà a Calama, per arribar després a San Pedro de Atacama.

Eiiii!!!

Després d'uns dies a Valparaíso (avui tot el dia plovent) la Cris, la Gemma, el Salva i jo (Laura)marxem cap a Copiapó a veure el Parc Nacional del Nevado de tres Cruces, que es troba a uns 700 km al N d'on estem.

Ens esperen 12 hores de bus; sortim aquesta nit a les 10.30 i arribem a les 10 del matí del dissabte. Volem llogar un cotxe i fer un recorregut pel Parc Nacional, veure el volcà dels Ojos del Salado, la laguna verde, etc.

Avui no hi ha gaire a explicar, ens hem passat gairebé tot el dia a casa perque no ha parat de ploure un sol moment.

Continuem a Copiapó!

Ja hem arribat a Xile

Hola!

Ja estem a Xile! després d'un 'curt' viatge d'avió, amb parada de 10 hores a Nova York, vam arribar a Santiago de Xile. D'allà directes a l'estació d'autobus i cap a Valparaiso a casa de la germana de la Laura a on estan ella i la Gemma, tambe va venir el Salva (cosí del Salva...).

La visita a Nova York va ser...curiosa. Vam flipar amb la grandiositat de tot, Central Park és impressionant, els edificis, moltíssima gent, vam caminar pels carrers i... ens vam agobiar de tanta gent, tants cotxes, fum, soroll, calor, calor, calor....i vam tornar a Central Park i cap a l'aeroport....

Avui hem visitat una mica de Valparaiso, per cert la casa on estem té unas vistes genials de tota la badia. Fa una mica de fred ja que aqui es hivern pero s'està molt bé, avui ha sortit el sol i feia caloreta.

La Cristina ens ha portat a dinar a un mercat al costat del port a on es tipic el peix i el marisc. Hem dinat una 'empanada de marisc' de primer tots i de segon jo (Salva) una sopa de marisc que....bueno, no m'ha agradat gaire....

Per la tarda el Salva ha marxat a Santiago i les noies a fer dança del ventre, l'altre Salva (jo) ha anat a fer un volt per Valparaiso i barrejar-se amb la gent com un Valparidesenc més...

Demà marxem a Xile!!!!!

Quins nervis!

Per fi ha arrivat el dia, demà a les 11:00 del matí sortim cap a Xile...amb alguna escala. Estarem a Nova York 10 horetes...pero bueno, a veure si podem anar a veure una mica la ciutat, encara que siguin dos carrers...

Després escala técnica a Lima i per fi Santiago de Xile. Per estalviar a l'hora de comprar els bitllets hem de fer un viatge llarguiiiiiissim....pero bueno serà divertit, ja veurem a la tornada que fem el mateix desde Lima :-p

Hem fet un petit planning pero es una mica orientatiu ja que si estem a un lloc i ens agrada ens quedarem més dies i si no ens agrada marxarem abans..

Intentarem actualitzar el blog amb fotos i explicacions dels llocs a on estarem...

ens veiem a Xile!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Dedicat a la Nuka

Per a tu, escapista, peluda i xula com cap altre,

perseguidora de tot el que és movible,

que t'alimentes de tot el que possin al plat,

i caçadora de mosques.

Sovint cabra i vaca a la vegada,

dormilega, bordadora i juganera,

que només fas cas quan t'interessa

i amant incondicional del Turó.

Vignemale

El cap de setmana del 11-13 de juliol vaig pujar al Vignemale juntament amb els companys del Centre Excursionista de Parets. El cap de setmana no era el més adequat: totes les muntanyes estàven cobertes d'una capa de núvols que volien dir pluja. Tant se val. Hem arribat fins aquí.

Sortiem de Gavarnie a les 7 del matí, en direcció al pic. L'opció de no pujar i anar directament al refugi era totalment viable, així que si el temps ho feia impossible, sempre podíem arribar-nos al refugi de les Oulettes, ja que l'altre estava a tope.

Finalment, vàrem fer cim amb la tempesta als peus vora les 3 de la tarda. Gairebé cap problema. Només queda la baixada... i tota la neu que duien els núvols. No ens podíem creure que en aquesta època de l'any es posés a nevar d'aquesta forma!!

Les Baumes Corcades

Que fer un diumenge a la tarda? que res millor que una via ferrata per començar el dilluns amb moltes forces? Doncs el Jose Antonio, el Salva i jo vàrem quedar a l'aparcament de Centelles: ell amb una furgo i nosaltres amb el cotxe amb material per si les mosques.

Pel J.A., era la primera de les primeres, i per nosaltres com la tercera d'unes quantes. La via ferrata no és difícil, únicament cal una mica de forma física i un antídot contra l'alçada (que es recoma prendre abans del pont tibetà). Per la resta, mooltes ganes de disfrutar.

La via està sumament ben indicada, amb recomanacions del que has de fer i del que no en certs punts de l'ascenció, a més, t'especifica la dificultat d'algun tram amb possibilitat de variant.

Els punts grocs assenyalen la baixada cap al cotxe, que es fa amb uns 45 min.

Sobretot sobretot, us recomano el que segueix:

• Travesseu el pont tibetà. Pot fer una mica de cague quan estàs just al mig, però una vegada has acabat la sensació és genial.
  
• Feu la via fins al final. Encara que l'últim tros és una mica més atlètic, val la pena esforçar-se i arribar fins a la bandera.
  
• A l'estiu, millor a la tarda o a la nit, especialment si és lluna plena. La llum del poble de Centelles i la de l'astre són suficients per a pujar sense frontal.
  
• No deixeu furgonetes a l'aparcament! al tornar, la furgo del J.A estava oberta, sortosament, no li va faltar de res.

  

GORGS '08

Hola!

Feia dies que no deiem res per aqui....

Bueno, explico un parell de cosetes:

El 10 de maig vam anar a fer un raid a les Borges Blanques (Open Raid les Garrigues) ens ho vam passar de conya, llastima de la pluja que va caure tanta que era gaire be impossible anar amb la bici....una molt bona experiencia, llastima que no hi han fotos...

El 24 de maig vam anar al poble d'Arnes, als Ports de Besseit a on es celebrava GORGS, la trovada internacional de barrancs que organitza la FEEC. Malgrat que nosaltres no vam fer cap barranc, els companys del centre si, ni vam escalar ja que plovia (per variar...) es una zona molt guapa...tornarem!! d'aqui si que hi han fotos...

Marc i Susanna, 26 Abril 2008

Tot és molt fabulós,
Misteriós, somiador.
Jo vull fer amb tu
Aquest viatge estrany
I molt llunyà.

Has de viure ben despert
No mirar cap enrere mai
Només axí, ben a l'aiguait,
Podrás triomfar.

Aixeca el cap, omple't el pit
Si vols que t'estimi
L'amor és més fort i
Resplendent,
Has de ser valent!

Vull viure d'aventures
I vull viure-les amb tu
Perque sé que també ho vols.

Tothom vol sentir amor
I tenir joia al cor
Pero per aconseguir-ho
Abans hauras de lluitar.

Sé que ho farás prer a mi
Perque vols el meu amor.
Si estàs allunyat de mi

Pensa que en la teva absència
El meu cor està trist.

Escalada mullada a Vilanova de Meià

El plujós cap de setmana del 19-20 d'abril se'ns va acudir que en una zona de clima àrid com Vilanova de Meià segur que no queia ni una goteta. Així que som-hi.

Només arribar vàrem tenir la primera decepció... totes les parets estaven molles. Buscant buscant vam animar-nos a fer la via May pó, al sector Sr. Tarzán, concretament al Pas Nou7Pilar del Segre.

Es tracta d'una via de 120 metres repartits en 3 llargs: 45, 40 i 35. El 2on llarg és un IV+ i els altres són V+. La via està molt ben equipada i l'únic inconvenient és la pedra solta i vegetació en el 2on llarg, on cal anar en compte per no "inutilitzar" el teu company que t'assegura desde abaix. El descens es fa per un corriol que hi ha a l'esquerra de l'última reunió, seguint una corda en molt mal estat, i que baixa per la vessant nord del sector, fins a la carretera.

I... una vegada arribem al cotxe es posa a ploure desesperadament. En tot el cap de setmana només una via. Sort que la paret no es mou de lloc.

Una via llarga a Sadernes

Uf!! anem una mica tard....bueno, diumenge passat vam anar a Sadernes a fer una via llarga. Ens vam decidir per una que es diu 'La sabina mosquitera' però quina va ser la nostra sorpresa quan vam arribar a peu de via i en lloc d'una via hi havien dues.

Després de discutir (pacificament) si ens hi posavem a veure si l'encertavem o no, vam decidir anar sobre segurs i no fer el burro i ens vam decidir per fer la 'Recaderia vertical' que ja la haviem fet fa temps...

La via ens va agradar molt, un cop arribes a dalt veus tots els cingles i la vall que forma el riu, a més vem poder veure un falcó que hi havia fet el niu a la paret (hi han vies en les que está prohibit escalar de gener a juliol per nidificació d'aus).

Ah....! i vam sortir contents pq no ens va costar ni la meitat que la primera vegada :-)

Ruta pel Cadi

Aquesta setmana santa voliem fer una ruta caminant pel Cadi-Moixeró. Vam sortir del refugi del Gressolet (que es sopa molt be...) a les 7 del matí del dijous. Seguiem les marques de la Cavalls del Vent, vam passar pel refugi Sant Jordi, el Rebost i a les 19:30 arribavem al Niu de l'Aliga...

Si, si, 12 hores i mitja caminant i 2000 i pico metres de desnivell....afegint que a partir del Rebost hi havia neu i un cop arribats a la cresta fotia un vent que era molt dificil caminar...i no parlem del fred.

Vam arribar al refugi bastant fotuts però gràcies a la llar de foc i al sopar ens vam recuperar una mica...

El dia següent haviem de fer tota la cara nord però estava bastant carregada de neu i sense grampons, amb la gossa i amb la meteo que no pintava gaire be, vam optar per baixar a Bagà.

En definitiva, una llàstima no haver pogut fer la travessa sencera però de totes maneres tota la zona que vam veure es molt guapa....

Alguna foto:

Cresta del Sol

Aquest diumege hem anat a fer la Cresta del Sol. Una bonica cresta al Solsonés, al costat de Sant Llorenç de Morunys.

L'unic inconvenient va ser el vent que feia, que als trams mes estrests de la cresta habies d'anar mantenint l'equilibri.....ah si! i veure el panta de la Llosa del Cavall gaire be sense aigua :-(

Pero bueno, malgrat el vent i la sequera ha sigut un cap de setmana molt complert. Dissabte escalada a Sadernes pel matí i sopar al Montseny per la nit i diumenge una cresteta....

Per cert, si us interesa fer-la es facileta si estas acostumat a escalar una mica. Recomanem portar material (corda i cintes), de tornada al cotxe hi ha un rapel d'uns 30m i l'aproximació està marcada amb fites...

Per a que veieu com esta el tema de la sequera....

Xile i Perú

Preparant una altra aventureta... cap a Xile i Perú. Amb motxilla i tenda.
La idea que tenim consisteix en pujar des de Santiago (de Xile) fins a Lima, veure tot el nord de Xile com el desert d'Atacama, els volcans, fer algun trekking i si es pot, pujar algun cimet. Ah! i a Perú, si la pasta encara arriba, trepitjar Cuzco, Machu Pichu, etc.

Acceptem suggerències, recomanacions, consells i qualsevol altre aportació (sobretot econòmica...).

Encara ens queden uns quants mesos per marxar (fins l'agost)...

LyS

La nostra primera vegada...que fem un blog

Hola!!

acabem de crear el nostre blog i encara no sabem que posarem pero ja hi anirem penjant cosetes...

avui hem anat a escalar a Sadernes (http://www.dexcursio.net/escalada/sadernes.htm), ha sigut un dia tranquilet, per pasar el mati i deixar-nos una mica els braços... :-p

apa...

fins un altre